APRENENT A FER ESCOLA

 El dret a la diferència no deuria existir perquè senzillament, en l'existència de la diferència roman la riquesa de l'escola i del món. Cadascú de nosaltres tenim qualitats que ens defineixen com a persona i que, afortunadament, no compartim amb tot el món. Són eixos detalls els que fan que apreguem amb els altres i dels altres, dels nostres errors i dels dels altres, dels nostres èxits i dels de la resta.  Aquesta setmana, ha sigut molt especial. Hem descobert més objectes favorits de l'alumnat amb el padlet que hem creat. Mare meua la disparitat d'interessos que tenim a l'aula! I xiquets i xiquetes que tenen uns records de quan eren (ENCARA) més menudets i menudetes marcats per joguets que els regalaren familiars pròxims. Escoltar amb la il·lusió i la inocència que ho conten....un goig gegant. Poder estar ahí present, escoltant-los....una absoluta passada.  Hem continuat també amb el calendari d'advent i hem dut a terme una activitat en què m'he divertit ...

 La realització de les primeres activitats a l'aula absolutament creades per mi és una sensació de satisfacció per haver arribat a aquest punt i al mateix moment d'incertesa per com eixiran i si l'alumnat assolirà els objectius del temari mentre gaudeix d'aquesta experiència d'aprenentatge. L'oratge, el recordaré per sempre. A nimbus i cúmulus també.  Em vaig disposar enmig d'aquella classe preparat per mostrar les activitats (que la tutora havia revisat prèviament) que explicarien tot allò relacionat amb els fenòmens atmosfèrics. El primer era una pluja d'idees i, sorprés em vaig quedar quan cap xiquet ni xiqueta no sabia què era. Vaig mirar la tutora i de sobte, vaig triar un exemple per aclarir-lo.  Imagineu que us dic pluja d'idees de la classe, és a dir, paraules o frases que ens recorden a l'aula com pot ser: cadira, taula, alumnes....I tota la classe va continuar posant exemples (perquè jo poguera veure que l'havien comprés) d'aque...

HA ARRIBAT EL NADAL!! Mai haguera pensat que diria una cosa així l'1 de desembre. Enguany ha estat un any molt difícil i el professorat del col·legi va saturat de treballs i mesures. Aleshores Maria i jo vam decidir encarregar-nos de la realització del calendari d'advent de l'alumnat que calia adaptar per les mesures COVID-19. A més a més, vam decidir decorar les aules perquè els xiquets i les xiquetes es motivaren i també posaren la seua decoració. D'aquesta manera, jo vaig triar crear la NIMBUS 2000 (granera màgica de Harry Potter) com a suport dels missatges del calendari, un per a cada xiquet de classe. Mai no podré oblidar la cara de tots i les expressions d'alegria de l'alumnat (NO PUEDE SER, ES LA NIMBUS 2000!). Al costat del calendari, es va col·locar un missatge en què s'especificava com s'havia de realitzar: sobretot en equip i amb respecte.  I és així que aquesta setmana hem obert ja quatre dels missatges i ens ho hem passat genial tots junts....

 Aquesta setmana es notava a l'ambient la imminent arribada del Nadal, però també suposa l'avaluació d'algunes de les assignatures a partir de proves que la mestra, per tal de no angoixar-los més, anomena repàs. L'alumnat separa les taules i de forma individual du a terme els exercicis. Són una classe molt treballadora i que, per tot el que atenen a classe i estudien a casa, aconsegueixen resultats molt bons. A més a més, la tutora les considera com a ferramentes per adaptar i realitzar activitats de reforç amb els alumnes i les alumnes a qui els costa una mica més.  Hem realitzat un fantàstic llibre de les fulles per repassar els tipus de fulla del tema de Ciències Naturals. Evidentment, la tenim la gran sort d'estar en un entorn que ens permet veure quasi tots els tipus amb un passeig pel pati.  Dimecres vam tenir una problemàtica amb l'esport per excel·lència dels patis: el futbol. Vull remarcar la sessió de tutoria que va dur a terme la mestra en la classe s...

 Al començament d'aquesta setmana, la meua tutora del col·legi m'ha proposat realitzar un joc de taula amb l'alumnat. Quan he vist el joc no m'ho podia creure: EL LLOP!! Aquest m'agrada moltíssim perquè em recorda a aquells estius en què es podíem juntar molts i moltes i jugar com si no hi hagués una pandèmia mundial assolint-nos. Aleshores m'he posat mans a l'obra i volia donar-los un poquet d'il·lusió pel que passaria divendres...Aleshores vaig crear el següent cartell:  Evidentment vaig triar la temàtica de Harry Potter, però vinculada amb el joc. I que pròximament ocorreria a la classe Gryffindor, la classe del meu alumnat. Quan van muntar del pati i van veure el cartell començarem tots i totes a cridar i preguntar-se què passaria. Van estar tot el matí i tota la vesprada intentant endevinar què era allò, però la mestra i jo ens vam donar cap pista.  Divendres al matí, vaig col·locar un cofre al mig de l'aula amb un candau i que, evidentment, no ...

Aquesta ha sigut la meua setmana com a mestre de pràctiques al col·legi en què vaig crèixer. La sensació quan entrava pel passadís central era massa estranya. Per sort, m'acompayaven dues companyes de la carrera: María i Berta. Ens vam reunir amb el director i la cap d'estudis, que encara eren cares conegudes, i ens van explicar (a l'aire lliure, com no) les mesures COVID-19 i ens van donar la benvinguda al centre. També el procediment per analitzar els documents del centre (ens enviarien per email aquells que disposaven i que es podien compartir, al resta enguany per les circumstàncies de pandèmia no els tindríem).  Dissortadament, fou un vist i no vist, ja que eixe dia no ens van deixar quedar-nos al centre. Aleshores el nostre primer dia fou el dimecres 10 de novembre.  Em vaig alçar nerviós, em vaig col·locar una samarreta nova (calia estrenar) i em vaig dirigir a pota amb Maria al col·legi. La cap d'estudis ens va assignar una tutora i una aula (No sabeu la sort qu...