Ir al contenido principal

ELS HOMES LLOP DE CASTRONEGRO

 Al començament d'aquesta setmana, la meua tutora del col·legi m'ha proposat realitzar un joc de taula amb l'alumnat. Quan he vist el joc no m'ho podia creure: EL LLOP!! Aquest m'agrada moltíssim perquè em recorda a aquells estius en què es podíem juntar molts i moltes i jugar com si no hi hagués una pandèmia mundial assolint-nos. Aleshores m'he posat mans a l'obra i volia donar-los un poquet d'il·lusió pel que passaria divendres...Aleshores vaig crear el següent cartell: 



Evidentment vaig triar la temàtica de Harry Potter, però vinculada amb el joc. I que pròximament ocorreria a la classe Gryffindor, la classe del meu alumnat. Quan van muntar del pati i van veure el cartell començarem tots i totes a cridar i preguntar-se què passaria. Van estar tot el matí i tota la vesprada intentant endevinar què era allò, però la mestra i jo ens vam donar cap pista. 

Divendres al matí, vaig col·locar un cofre al mig de l'aula amb un candau i que, evidentment, no podien obrir. Quan van tornar del pati, vaig fer un teatret en què em convertia en un personatge de Harry Potter amb la bufanda i tot (i em batejaren com Eduardo Potter) i els vaig donar una carta que contenia aquests missatges desemparejats i amb faltes d'ortografia (b i v ja que les estan treballant en valencià). 



He repartit el missatge en frases soltes pels equips i els hi he deixat temps per corregir-les. Una vegada les tenien tots i totes correctament he anant llegint la història mentre uníem les frases d'aquest missatge secret. Les últimes frases eren una endevinalla que conduïa a l'escriptori de quatre alumnes depenent de la data del seu aniversari: 

Començament de febrer, 
5 de novembre, 
última de l'any en complir
i primer que va apagar els ciris. 

S'han dirigit tots i totes corrent a veure que hi havia: la contrasenya del candau. Amb la sopresa que genera, l'alumne TEA ha fet els honors per obrir la caixa i dins: ESTAVA EL JOC! Els he explicat el joc ajustats als seus interessos i gustos, en definitiva, molts encanteris i màgia. (https://view.genial.ly/5fafbf3b0f2ccc0d2e97c2f8/social-horizontal-post-el-homes-llop-de-castronegro). Hem passat tota la vesprada jugant i fomentant actituds com és l'escolta activa dels companys i de les companyes en aquest joc. Perquè a través del joc també es poden adquirir habilitats socials essencials a la vida i a l'escola!

Aquesta setmana, com que estavem veient la notícia, vaig trobar amb l'alumne amb TEA una pregadéu al pati del col·legi. Volia donar-li una sopresa i li vaig preguntar a la mestra si podia fer-li una plantilla de la seua trobada i que l'exposara a classe ja que estava molt emocionat. Em va dir que sense problema i així la vaig fer: 


Cal aprofitar qualsevol oportunitat de la nostra realitat educativa per donar vida al nostre alumnat. I és que ells i elles són vida. Una setmana més aprenent de l'escola, de la meua tutora i dels més menuts i menudes del centre! 😋😋

Comentarios

Entradas populares de este blog

TOTS IGUALS, TOTS DIFERENTS

 El dret a la diferència no deuria existir perquè senzillament, en l'existència de la diferència roman la riquesa de l'escola i del món. Cadascú de nosaltres tenim qualitats que ens defineixen com a persona i que, afortunadament, no compartim amb tot el món. Són eixos detalls els que fan que apreguem amb els altres i dels altres, dels nostres errors i dels dels altres, dels nostres èxits i dels de la resta.  Aquesta setmana, ha sigut molt especial. Hem descobert més objectes favorits de l'alumnat amb el padlet que hem creat. Mare meua la disparitat d'interessos que tenim a l'aula! I xiquets i xiquetes que tenen uns records de quan eren (ENCARA) més menudets i menudetes marcats per joguets que els regalaren familiars pròxims. Escoltar amb la il·lusió i la inocència que ho conten....un goig gegant. Poder estar ahí present, escoltant-los....una absoluta passada.  Hem continuat també amb el calendari d'advent i hem dut a terme una activitat en què m'he divertit ...

BENVINGUT A CLASSE!!

Aquesta ha sigut la meua setmana com a mestre de pràctiques al col·legi en què vaig crèixer. La sensació quan entrava pel passadís central era massa estranya. Per sort, m'acompayaven dues companyes de la carrera: María i Berta. Ens vam reunir amb el director i la cap d'estudis, que encara eren cares conegudes, i ens van explicar (a l'aire lliure, com no) les mesures COVID-19 i ens van donar la benvinguda al centre. També el procediment per analitzar els documents del centre (ens enviarien per email aquells que disposaven i que es podien compartir, al resta enguany per les circumstàncies de pandèmia no els tindríem).  Dissortadament, fou un vist i no vist, ja que eixe dia no ens van deixar quedar-nos al centre. Aleshores el nostre primer dia fou el dimecres 10 de novembre.  Em vaig alçar nerviós, em vaig col·locar una samarreta nova (calia estrenar) i em vaig dirigir a pota amb Maria al col·legi. La cap d'estudis ens va assignar una tutora i una aula (No sabeu la sort qu...

AMB UN TRES I UN QUATRE...

 Aquesta setmana es notava a l'ambient la imminent arribada del Nadal, però també suposa l'avaluació d'algunes de les assignatures a partir de proves que la mestra, per tal de no angoixar-los més, anomena repàs. L'alumnat separa les taules i de forma individual du a terme els exercicis. Són una classe molt treballadora i que, per tot el que atenen a classe i estudien a casa, aconsegueixen resultats molt bons. A més a més, la tutora les considera com a ferramentes per adaptar i realitzar activitats de reforç amb els alumnes i les alumnes a qui els costa una mica més.  Hem realitzat un fantàstic llibre de les fulles per repassar els tipus de fulla del tema de Ciències Naturals. Evidentment, la tenim la gran sort d'estar en un entorn que ens permet veure quasi tots els tipus amb un passeig pel pati.  Dimecres vam tenir una problemàtica amb l'esport per excel·lència dels patis: el futbol. Vull remarcar la sessió de tutoria que va dur a terme la mestra en la classe s...