APRENENT A FER ESCOLA

 Aquesta setmana es notava a l'ambient la imminent arribada del Nadal, però també suposa l'avaluació d'algunes de les assignatures a partir de proves que la mestra, per tal de no angoixar-los més, anomena repàs. L'alumnat separa les taules i de forma individual du a terme els exercicis. Són una classe molt treballadora i que, per tot el que atenen a classe i estudien a casa, aconsegueixen resultats molt bons. A més a més, la tutora les considera com a ferramentes per adaptar i realitzar activitats de reforç amb els alumnes i les alumnes a qui els costa una mica més.  Hem realitzat un fantàstic llibre de les fulles per repassar els tipus de fulla del tema de Ciències Naturals. Evidentment, la tenim la gran sort d'estar en un entorn que ens permet veure quasi tots els tipus amb un passeig pel pati.  Dimecres vam tenir una problemàtica amb l'esport per excel·lència dels patis: el futbol. Vull remarcar la sessió de tutoria que va dur a terme la mestra en la classe s...

 Al començament d'aquesta setmana, la meua tutora del col·legi m'ha proposat realitzar un joc de taula amb l'alumnat. Quan he vist el joc no m'ho podia creure: EL LLOP!! Aquest m'agrada moltíssim perquè em recorda a aquells estius en què es podíem juntar molts i moltes i jugar com si no hi hagués una pandèmia mundial assolint-nos. Aleshores m'he posat mans a l'obra i volia donar-los un poquet d'il·lusió pel que passaria divendres...Aleshores vaig crear el següent cartell:  Evidentment vaig triar la temàtica de Harry Potter, però vinculada amb el joc. I que pròximament ocorreria a la classe Gryffindor, la classe del meu alumnat. Quan van muntar del pati i van veure el cartell començarem tots i totes a cridar i preguntar-se què passaria. Van estar tot el matí i tota la vesprada intentant endevinar què era allò, però la mestra i jo ens vam donar cap pista.  Divendres al matí, vaig col·locar un cofre al mig de l'aula amb un candau i que, evidentment, no ...

Aquesta ha sigut la meua setmana com a mestre de pràctiques al col·legi en què vaig crèixer. La sensació quan entrava pel passadís central era massa estranya. Per sort, m'acompayaven dues companyes de la carrera: María i Berta. Ens vam reunir amb el director i la cap d'estudis, que encara eren cares conegudes, i ens van explicar (a l'aire lliure, com no) les mesures COVID-19 i ens van donar la benvinguda al centre. També el procediment per analitzar els documents del centre (ens enviarien per email aquells que disposaven i que es podien compartir, al resta enguany per les circumstàncies de pandèmia no els tindríem).  Dissortadament, fou un vist i no vist, ja que eixe dia no ens van deixar quedar-nos al centre. Aleshores el nostre primer dia fou el dimecres 10 de novembre.  Em vaig alçar nerviós, em vaig col·locar una samarreta nova (calia estrenar) i em vaig dirigir a pota amb Maria al col·legi. La cap d'estudis ens va assignar una tutora i una aula (No sabeu la sort qu...