AMB UN TRES I UN QUATRE...

 Aquesta setmana es notava a l'ambient la imminent arribada del Nadal, però també suposa l'avaluació d'algunes de les assignatures a partir de proves que la mestra, per tal de no angoixar-los més, anomena repàs. L'alumnat separa les taules i de forma individual du a terme els exercicis. Són una classe molt treballadora i que, per tot el que atenen a classe i estudien a casa, aconsegueixen resultats molt bons. A més a més, la tutora les considera com a ferramentes per adaptar i realitzar activitats de reforç amb els alumnes i les alumnes a qui els costa una mica més. 

Hem realitzat un fantàstic llibre de les fulles per repassar els tipus de fulla del tema de Ciències Naturals. Evidentment, la tenim la gran sort d'estar en un entorn que ens permet veure quasi tots els tipus amb un passeig pel pati. 

Dimecres vam tenir una problemàtica amb l'esport per excel·lència dels patis: el futbol. Vull remarcar la sessió de tutoria que va dur a terme la mestra en la classe següent. Ella va exposar la problemàtica del pati i l'alumnat, a poc a poc, va començar les seues opinions per debatre-les conjuntament. Calia prendre mesures i es va reduir jugar al futbol (així la resta de la classe podria jugar a més activitats a la pista) a tres dies per setmana. 

Tanmateix, l'activitat que vull remarcar d'aquesta setmana és la que la mestra em va deixar conduir en plàstica. Faríem autoretrats de Romero Britto, però cada alumne/a el seu propi. Vaig decidir fer un marc perquè cadascú el fera dins

A continuació, jo anava explicant les fases a la pissarra de retoladors de manera guiada i progressiva alhora que l'alumnat el duia a terme en el seus fulls. És realment impressionant l'originalitat que tenien en eixos moments. També en són conscients de qui dibuixa millor o pitjor, perquè sí, no tots i totes hem de ser excel·lents en tots els àmbits. Els resultats...mireu-los! 

A la meitat de la sessions (ja que vam emprar les dues sessions de vesprada de dijous) els vaig anunciar que havien de fer-ho el millor possible ja que després hi havia un concurs. El que no sabien és que el concurs no era per decidir el millor/la millor que pinta de classe, sinó per veure quin alumne/a de classe endevina més autoretrats de la resta de classe. Aquesta fou la plantilla que vaig emprar i que, una vegada jo mostrava el dibuix, l'alumnat havia d'anotar el nom del company/la companya que pensava que l'havia fet. Tot l'alumnat, fins i tot, l'alumne amb capacitats TEA estava molt il·lusionat per veure i resoldre l'enigma! 

Ah! L'oblidava, estic ja bastant fartet de tanta anàlisi de documents del centre.....el PEC no s'acaba i la setmana que ve en tenim la PGA!!!