BENVINGUT A CLASSE!!

Aquesta ha sigut la meua setmana com a mestre de pràctiques al col·legi en què vaig crèixer. La sensació quan entrava pel passadís central era massa estranya. Per sort, m'acompayaven dues companyes de la carrera: María i Berta. Ens vam reunir amb el director i la cap d'estudis, que encara eren cares conegudes, i ens van explicar (a l'aire lliure, com no) les mesures COVID-19 i ens van donar la benvinguda al centre. També el procediment per analitzar els documents del centre (ens enviarien per email aquells que disposaven i que es podien compartir, al resta enguany per les circumstàncies de pandèmia no els tindríem). 

Dissortadament, fou un vist i no vist, ja que eixe dia no ens van deixar quedar-nos al centre. Aleshores el nostre primer dia fou el dimecres 10 de novembre. 

Em vaig alçar nerviós, em vaig col·locar una samarreta nova (calia estrenar) i em vaig dirigir a pota amb Maria al col·legi. La cap d'estudis ens va assignar una tutora i una aula (No sabeu la sort que vaig tindre) i em vaig dirigir a quart u. Allí la mestra em va dir que aniguérem a la porta a rebre'ls. Tot eren preguntes d'aquell xic que era nou. Molts d'ells i elles pensaven que era el director (entre la mascareta i les ulleres), però en arribar a la classe ens vam presentar. Tots i totes estaven plens d'il·lusió per fer la prova de foc (prova de les taules de multiplicar), però que la mestra anomenava així com les de Harry Potter i que era l'últim pas per convertir-se en mestres de les taules de multiplicar. 

Em van fer moltes preguntes, si tenia fills o filles o quin número de sabata tenia, però sobretot em van acollir com un més. Especialment gràcies al reforç de la tutora. Així que m'explicaren tot el que fan a l'aula i les normes de convivència. 

Recordaré com, quan vam arribar del pati un alumne va cridar: havia una sarganta a classe. La tutora com que en tenia un poquet de por, la vaig agafar jo i tot l'alumnat volia veure-la de prop. La vam veure i després la deixarem lliure al pati. 

Com que era dimecres, el dia tenia jornada continua així que a les 14 vam acabar. Va ser un dia d'emocions i que marcava l'inici d'una gran experiència la d'aprendre a aprendre a fer escola. 

 

Imatge: https://agora.xtec.cat/institutescolamossencinto/wp-content/uploads/usu1440/2018/02/capcalera.jpg