APRENENT A FER ESCOLA

 L'arribada dels Reis d'Orient al col·legi mai no havia sigut més emocionant. Recorde quan menut i anb la meua mare com a mestra (ara ja jubilada) assistia a aquest esdeveniment màgic. El Nadal al centre és inefable. El clima que es respira és d'alegria, de ganes de conviure i compartir cançons i rialles. Tanmateix, era el meu últim dia a classe i l'alumnat i la tutora (la que més) m'havien preparat un acomiadament prou especial. M'han assegut enmig de l'aula i la tutora m'havia fet un genially amb fotos meues de quan anava al col·legi fins a la meua estada com a futur mestre. Massa emocionant. Mira enrere i poder veure tot el que he passat i que he aconseguit el que em proposava quan era assegut a eixa classe, dona una empenta per continuar lluitant i esforçant-me per un dia no molt llunyà poder fer escola. Tocava el moment del comiat de l'alumnat i és que ells i elles també portaven algunes setmanes fent-me una dedicatòria personal i que la mestra ...

 El dret a la diferència no deuria existir perquè senzillament, en l'existència de la diferència roman la riquesa de l'escola i del món. Cadascú de nosaltres tenim qualitats que ens defineixen com a persona i que, afortunadament, no compartim amb tot el món. Són eixos detalls els que fan que apreguem amb els altres i dels altres, dels nostres errors i dels dels altres, dels nostres èxits i dels de la resta.  Aquesta setmana, ha sigut molt especial. Hem descobert més objectes favorits de l'alumnat amb el padlet que hem creat. Mare meua la disparitat d'interessos que tenim a l'aula! I xiquets i xiquetes que tenen uns records de quan eren (ENCARA) més menudets i menudetes marcats per joguets que els regalaren familiars pròxims. Escoltar amb la il·lusió i la inocència que ho conten....un goig gegant. Poder estar ahí present, escoltant-los....una absoluta passada.  Hem continuat també amb el calendari d'advent i hem dut a terme una activitat en què m'he divertit ...

 La realització de les primeres activitats a l'aula absolutament creades per mi és una sensació de satisfacció per haver arribat a aquest punt i al mateix moment d'incertesa per com eixiran i si l'alumnat assolirà els objectius del temari mentre gaudeix d'aquesta experiència d'aprenentatge. L'oratge, el recordaré per sempre. A nimbus i cúmulus també.  Em vaig disposar enmig d'aquella classe preparat per mostrar les activitats (que la tutora havia revisat prèviament) que explicarien tot allò relacionat amb els fenòmens atmosfèrics. El primer era una pluja d'idees i, sorprés em vaig quedar quan cap xiquet ni xiqueta no sabia què era. Vaig mirar la tutora i de sobte, vaig triar un exemple per aclarir-lo.  Imagineu que us dic pluja d'idees de la classe, és a dir, paraules o frases que ens recorden a l'aula com pot ser: cadira, taula, alumnes....I tota la classe va continuar posant exemples (perquè jo poguera veure que l'havien comprés) d'aque...

HA ARRIBAT EL NADAL!! Mai haguera pensat que diria una cosa així l'1 de desembre. Enguany ha estat un any molt difícil i el professorat del col·legi va saturat de treballs i mesures. Aleshores Maria i jo vam decidir encarregar-nos de la realització del calendari d'advent de l'alumnat que calia adaptar per les mesures COVID-19. A més a més, vam decidir decorar les aules perquè els xiquets i les xiquetes es motivaren i també posaren la seua decoració. D'aquesta manera, jo vaig triar crear la NIMBUS 2000 (granera màgica de Harry Potter) com a suport dels missatges del calendari, un per a cada xiquet de classe. Mai no podré oblidar la cara de tots i les expressions d'alegria de l'alumnat (NO PUEDE SER, ES LA NIMBUS 2000!). Al costat del calendari, es va col·locar un missatge en què s'especificava com s'havia de realitzar: sobretot en equip i amb respecte.  I és així que aquesta setmana hem obert ja quatre dels missatges i ens ho hem passat genial tots junts....