L'arribada dels Reis d'Orient al col·legi mai no havia sigut més emocionant. Recorde quan menut i anb la meua mare com a mestra (ara ja jubilada) assistia a aquest esdeveniment màgic. El Nadal al centre és inefable. El clima que es respira és d'alegria, de ganes de conviure i compartir cançons i rialles. Tanmateix, era el meu últim dia a classe i l'alumnat i la tutora (la que més) m'havien preparat un acomiadament prou especial. M'han assegut enmig de l'aula i la tutora m'havia fet un genially amb fotos meues de quan anava al col·legi fins a la meua estada com a futur mestre. Massa emocionant. Mira enrere i poder veure tot el que he passat i que he aconseguit el que em proposava quan era assegut a eixa classe, dona una empenta per continuar lluitant i esforçant-me per un dia no molt llunyà poder fer escola.
Tocava el moment del comiat de l'alumnat i és que ells i elles també portaven algunes setmanes fent-me una dedicatòria personal i que la mestra ha arreplegat en un dossier de Harry Potter. Són moltes les fotos (que no es poden posar) i que reflecteixen el que ha significat per a mi aquest període de pràctiques. No obstant això, l'he intentat resumir en aquesta carta de comiat per a la classe:
Gràcies per aquesta experiència de vida que no hagués sigut possible sense la guia i orientació de la tutora d'aula que ha fet d'aquestes pràctiques un goig d'aprendre i gaudir perquè, al cap i a la fi, fer escola és aprendre però també gaudir de tots i cadascun dels moments que ens dona. Aquest bloc arreplega, en realitat una part ínfima d'aquest mes i mig, que he volgut plasmar per recordar per sempre.
Ara i sempre: força Gryffindor!!
Comentarios
Publicar un comentario