TOTS IGUALS, TOTS DIFERENTS

 El dret a la diferència no deuria existir perquè senzillament, en l'existència de la diferència roman la riquesa de l'escola i del món. Cadascú de nosaltres tenim qualitats que ens defineixen com a persona i que, afortunadament, no compartim amb tot el món. Són eixos detalls els que fan que apreguem amb els altres i dels altres, dels nostres errors i dels dels altres, dels nostres èxits i dels de la resta. 

Aquesta setmana, ha sigut molt especial. Hem descobert més objectes favorits de l'alumnat amb el padlet que hem creat. Mare meua la disparitat d'interessos que tenim a l'aula! I xiquets i xiquetes que tenen uns records de quan eren (ENCARA) més menudets i menudetes marcats per joguets que els regalaren familiars pròxims. Escoltar amb la il·lusió i la inocència que ho conten....un goig gegant. Poder estar ahí present, escoltant-los....una absoluta passada. 

Hem continuat també amb el calendari d'advent i hem dut a terme una activitat en què m'he divertit molt. Tractava de dir dues veritats i una mentida i la resta de la classe havíem d'endevinar quina era la mentida. Doncs l'ha tocat a un xiquet que mentir....no era el seu do! 😂😂 I jo, com si fora un més del joc, se m'ha acudit fer-li una pregunta que marcaria que fora veritat o mentida el que narrava. El xiquet mut, m'ha mirat i no sabia que dir, així que la resta de companys i companyes han començat a riure i ell, com que sabia que l'havien "pillat" ha començat a riure també. Evidentment, amb les poques setmanes que porte al centre sabia que a eixe xiquet se li podia fer aquesta broma e
n particular ja que sempre ell mateix les sol fer a classe. 

Tanmateix, una de les coses que més m'ha marcat és una experiència amb l'alumne amb capacitats TEA. Estavem fent E.F. i l'alumne estava en una part de la pista plorant. La mestra estava amb un altre grup i com que l'havia vist m'he apropat a ell. Quan m'aproximava, l'alumne s'ha apartat, però com que sabia que calia insistir m'ha quirdat pel meu nom i m'ha dit:"¿Te puedo contar un secreto? Pero no se lo digas a nadie. Cuando pierdo me enfado mucho y lloro y no quiero que mis compañeros me vean así" L'alumne continuava plorant a llàgrima i li vaig explicar que tothom tenim por a perdre, però que és un joc i que l'important és passar-ho bé. 

Supose que independentment de la terminologia amb què nomenem a la diversitat a l'escola, el que ha de predominar és una cultura del respecte que ens permeta a tots i totes ser feliços. 

Imatge de: https://blog.aulaintelimundo.com/wp-content/uploads/2015/08/diversidad-cultural.jpg